10 provocacions per als pròxims 10 anys d’Innovació Social
Indy Johar, co-fundador de Project 00, planteja en un article per Dark Matter Laboratories els canvis que s’esperen en els anys vinents dins de l’entorn de la Innovació Social després d’una primera etapa de formació i de creació de nous entorns i actors.
El repte que plateja, des del Regne Unit però aplicable a altres ecosistemes, és aconseguir una infraestructura real institucional i involucrar els governs per adjudicar-hi partides econòmiques rellevants, de la mateixa manera que es fa amb la tecnologia o la innovació al món dels negocis.
Segons Johar, els factors que impulsaran aquests canvis i innovacions són:
- Una necessitat social no resolta
- La transició d’un ecosistema de start-ups a un sistema d’entitats a gran escala
- L’increment d’un complex entorn d’actors múltiples
- Una revolució burocràtica impulsada per la tecnologia
- El futur del concepte “fer el bé” a través de béns col·lectius i públics
Els passos a seguir són:
- Entendre la naturalesa i tipologia dels reptes als quals ens enfrontem: La necessitat de l’acció col·lectiva, de desafiar el consumisme i de posar a l’individu al centre de la innovació.
- El problema del miliar de dòlars: La innovació social ha estat operant a petita escala, als marges de les grans inversions econòmiques, durant els últims 10 anys. És hora què prengui forma d’infraestructura real per al bé de la societat.
- Reconèixer que no hi ha una fórmula màgica per impulsar el canvi: És necessari fomentar una innovació coordinada, col·laborativa i institucional a través d’un espectre ampli d’actors, agents, institucions i organitzacions. El canvi serà col·lectiu.
- Centrar-se en els espais, en lloc dels sectors: La inversió ja no es pot concentrar en un sector específic (salut, educació, etc.), sinó que, en un món de “sistemes”, és més efectiu concentrar-la en els espais, com ara els pobles o les regions, els quals estan conformats per multitud de sectors.
- El paper dels ajuntaments: Les autoritats locals han d’evolucionar amb el nou paradigma per convertir-se en curators, en plataformes pel canvi social, amb la capacitat d’aglutinar un eixam d’entitats i persones que contribueixin a aquest canvi.
- Crear les polítiques del canvi: Ja no només és necessari innovar, sinó crear les polítiques que duran a terme aquest canvi, les quals s’han de basar en la co-creació, el co-disseny, la co-negociació i la inversió col·lectiva en un espai cívic de conversa i aprenentatge.
- Reimaginar la infraestructura social: Incloent-hi com l’estat justifica els costos, com canviar d’una infraestructura institucional a una infraestructura sistèmica o com encarregar i facturar de manera que els beneficiaris siguin un moviment col·laboratiu d’actors.
- Construir una infraestructura d’R+D basada en les ciutats i les regions: Cal una infraestructura forta d’R+D i cal que canviïn els models de microfinançament i suport a la innovació per adaptar-se a noves pràctiques, sistemes i eines.
- Crear nous talents i habilitats dels equips d’Innovació Social: Als dissenyadors de serveis i científics socials cal afegir nous talents més tècnics com data scientists, programadors o dissenyadors d’instruments financers.
- La necessitat d’una intencionalitat radical: El canvi de sistema necessita una redefinició disruptiva del la distribució del capital i missions sistèmiques que busquin de manera radical la manera de posar a la persona al centre del discurs.
Podeu llegir l’article sencer (en anglès) aquí.
